Aquesta és la primera d'una sèrie d'escultures tallades amb una fusta molt especial per a mi, la d'olivera.
L'olivera és una arbre cultivat des de l'antiguitat. Fins i tot va ser considerat un arbre immortal, ja que quan el tronc emmalalteix, en neixen nous rebrots que li permeten sobreviure... A la mitologia grega, la filla de Zeus, Atenea, va clavar la seva llança a terra i en va fer néixer una olivera, per tal que donés llum i aliment, i fos capaç de guarir les malalties dels homes. Una olivera símbol de pau, de llum i de vida.
I del tronc d'aquest símbol de vida en neix una nova vida, una nova forma creada una mica a l'atzar, com atzaroses són les formes d'aquests arbres que evoquen a la Mediterrània...
El mètode de treball, un cop més, deixa que la fusta em parli, en ella hi trobo les línies i els volums que els meus ulls cerquen, i com per casualitat esdevé una nova obra artística...
Aquí en teniu un recull d'imatges, des de la fusta només treballada a la escultura final, ja policromada:
Olivo solitario,
lejos del olivar, junto a la fuente,
olivo hospitalario
que das tu sombra a un hombre pensativo
y a un agua transparente,
al borde del camino que blanquea,
guarde tus verdes ramas, viejo olivo,
la diosa de ojos glaucos, Atenea
(Fragment del poema Olivo del Camino de A. Machado)
I com es tracta d'un encàrrec per un regal molt especial, no podia faltar un bonic "packaging"... perquè com diu una frase budista: "s'ha de cuidar l'exterior tant com l'interior, ja que tot és UN".
