Bona estrella

 

Hi ha persones que ens transmeten tota la seva energia, la seva màgia i ens inspiren amb la seva manera de entendre el món. Elles ens donen sort...i quan ens dediquen una mica del seu temps la fortuna, de ben segur, es posa de la nostra part . Aquesta lluneta habita a un recó molt especial del planeta, un recó on els astres és van aliniar perquè al entrar-hi es contagii la seva “Bona estrella”...PURA VIDA! De fons, una melodia màgica, que em fa pensar en la sort que he tingut d'haver pogut conèixer a les meves bones estrelles que,siguin on siguin, sempre duc al cor.

Infinit

M'agrada retrobar les meves obres en nous espais, que algú ha escollit per elles... dissabte em va passar amb aquesta escultura que habita al restaurant Infinit, com si sempre hi haguès estat, com si els ocres de la pell de la figura femenina i els del sostre de l'Antiga fàbrica rehabilitada amb  molt de gust haguessin sortit de la mateixa paleta.

Sempre he pensat que l'Art, no deixa de ser la manifestació de la sensibilitat d'una persona o un col·lectiu en forma de quelcom capaç d'emocionar-nos o trasvalsar-nos a través dels sentits... la cuina és un art més, un art on hi juguen gairabé tots els sentits: la vista, l'olfacte, el tacte i, és clar, el gust... A l'Infinit de Vilanova practiquen aquest art amb molt d'amor i dedicació, esdevenint una experiència gastrònomica exquisida... 

Ara, una obra meva també us hi espera, junt amb la deliciosa carta i el meravellós tracte que el David, la Vinyet i el seu equip de ben segur us oferiran!!

Malenconia

Una noia asseguda en una finestra, la lluna i la nit... 

Al finalitzar aquesta obra, i tornar-la a mirar amb els nous ulls del qui la veu per primer cop, com una obra acabada, vaig adornar-me'n que desprenia aquella malenconia que sempre m'ha captivat de Moon River, la cançó que la preciosa Audrey Hepburn cantava asseguda en una finestra acompanyada de la seva guitarra, a la pel·lícula Esmorzar amb diamants.

Moon River... m'agrada escoltar-la de nou, com en aquesta elegant versió dels The Honey Trees, mentres em perdo en el reflex de la lluna al mar, el silenci de la nit, la llum d'una espema ballant dins d'un fanal i els batecs de l'ànima...

Mestral

Mil disculpes per aquestes setmanes de silenci, de vegades com diu la cançó de El Último, hem de callar i deixar que el món ens parli,i saber escoltar per tal que el vent i el mar ens condueixin... 

Vuela el viento espuma de mar,

vuela el viento y vuélvelo a volar.

Mezcla el mundo, ruge mistral,

mezcla el mundo y mezclanos con él.

Ahórrate esas palabras de amor

que nadie va a comprender,

ni tan sólo yo.

Si lo que vas a decir

no es más bello que el silencio,

no lo vayas a decir...

Que hable el mundo y calle el hombre,

calle el hombre y vuelvase a callar:

Mezcla el mundo, ruge mistral;

mezcla el mundo y mezclanos con él.

Ruge mistral, vuélvenos locos de atar

y con tu antiguo furor

llévate a aquel que ose hablar.

Mientras todos duerman te querré...

Cuando todos hablen huiré.

Lejos, muy lejos, en silencio.

Lejos, muy lejos, en silencio.

Cuando el bosque te hable te hablaré;

cuando el mar te tenga te tendré.

Murmullo de una oración

minúscula y dulce;

murmullo de tu respiración

al despertar.

Ruge mistral, medio dios;

llevaté el mundo de aquí,

peina la espuma del mar

y llévanos muy lejos, muy lejos

(lletra de la cançó Cuando el mar te tenga de El último de la fila)